Et faig aquesta newsletter amb un nus a la panxa, després de molta agitació, molts canvis i molta transformació. La vida és canvi, i a vegades costa fer el canvi amb ella.
Acabo de començar classes de capoeira, art marcial brasilera, i la setmana passada el mestre Rudson ens ensenyava, com a part de la tècnica, a acompanyar la caiguda, per no caure amb el cos rígid i fer-nos mal. Una amiga em feia la reflexió després: “aquesta metàfora me l'enduc a la vida. Que bo seria acompanyar els problemes, no lluitar contra ells, acompanyar-los cap a la direcció on van”…
Hi ha llocs on em costa molt ser vulnerable. On ser professional i tenir sempre una imatge correcta, forta, d'anar sempre endavant, és el que vaig aprendre a fer per sobreviure, de petita. He conquerit molts espais en la meva vida on em deixo estar fràgil, però hi ha llocs on encara no em dono permís per estar com estic. I llavors la lluita interna està servida.
I tu? Et dones permís per estar com estàs, quan no és “bé”? Quan estàs trist, cansat, vulnerable, de mal humor, enfadat...? A la feina, davant dels fills, o amb la parella és més difícil mostrar-se així. No volem “molestar-los” o ”carregar-los amb els nostres estats emocionals". Hem après a reprimir-los, a estar bé quan estem en societat, pels altres, hem après que la tristesa, la nostàlgia, els estats baixos d’humor i altres emocions que no són alegres ens fan semblar dèbils i els hem d'amagar. Mentre estem amb els altres no podem tenir les nostres emocions.
El món té molts problemes que estan apareixent a la superfície com a símptoma de malalties que fa anys que emmalalteixen la terra. Conflictes armats, canvis polítics, desastres naturals, malalties en les persones i crisis de salut mental… que difícil és mantenir-se estable enmig de tot aquest caos. Desitjo que, siguis on siguis, et tractis bé i et cuidis, perquè - i això m'ha causat molt dolor - malauradament no podem salvar els altres, ni el món (ni les seves llengües), només podem aprendre a cuidar-nos. Trobar la valentia per fer-ho és dificilíssim, és un canvi RADICAL. La transformació de la qual et parlo és aquesta. Està passant encara que no en siguis conscient. Aprendre a cuidar-se és possible, si ens prioritzem, si ens escoltem, si escollim d'acord amb els nostres valors, si aprenem a demanar ajuda, a donar-nos el que ens fa falta. Aquest és el nostre vot, la nostra parcel·la, petita però poderosa, que ho canvia tot.
I si has d'estar per terra, aquest és el pas que exigeix més valentia; trencar-se, estar en carn viva, deixar-se caure: fes-ho.
