Estimada, estimat,
Un dels meus records preferits del 2025 és veure gent vivint i gaudint una de les meves dinàmiques de moviment.
Quan estic sola -a casa, caminant pel carrer, dutxant-me, quan me'n vaig a dormir... la meua ment no para. No puc evitar somiar desperta. I les imatges que em venen al cap solen ser sense paraules. Imagino moments compartits en simplicitat i joia amb PERSONES. Són escenes plenes d’emoció, companyonia, silenci, i en els quals la música fa sortir el millor de les persones, fa emergir l’essencial.
Quan no hi ha paraules, el cos lidera.
Preparat per entrar-hi?
Recordo que érem a Montenegro,
a la trobada Sacred activism, al maig del 2025, i jo estava guiant una sessió de
moviment animal,
abans d'esmorzar, a primera hora del matí, a l'aire lliure, en una gran explanada d'herba oberta al cel, a una cascada i a les muntanyes salvatges dels Balcans.
Recordo estar MOLT concentrada en guiar la dinàmica bé, en donar les indicacions precises, utilitzant les paraules correctes per permetre que es desplegués el moviment de cada animal que estàvem explorant.
I quan menys m'ho esperava va succeir la màgia. Després de guiar el grup a través de dos dels quatre elements (aigua/aire/terra/foc), que simbolitzaven quatre moments del dia (foc 🔥 = sortida del Sol/matí = naixement, instint, explosivitat, aire💨 = migdia = comunicació, dinamisme, idees, etc.), amb els animals corresponents a cada element,
vam arribar al tercer element, la terra🌱, que simbolitza la tarda. És la transició del moment àlgid del dia, amb més llum (el migdia), cap a l'inici de la foscor (4rt element, aigua💧 = nit), i representa la reconnexió amb la quietud, lo terrenal, la nutrició, el cos, la necessitat de cuidar el descans, anar disminuint el moviment. Vaig dir en veu alta: "ara ens convertirem en formigues"🐜 i el grup va fer una cosa extraordinària.
Talment com si se'ls hagués activat un motor interior, van començar a buscar i a agafar objectes de l'entorn, i es van posar a construir. Van començar a organitzar-se sense paraules per cooperar, posaven bancs un sobre l'altre, creaven estructures, recol·locaven i refinaven el que havien fet, passaven per sota, i simplement construïen, construïen, construïen. I mentre feien això van començar a somriure, a riure, a divertir-se els uns amb els altres. Crec que ells mateixos no s'esperaven aquesta espontaneïtat, estaven 100% posats en el que estaven fent.
Jo estava hipnotitzada. També somreia i reia amb ells. Quina delícia veure la gent oblidar-se de la seva vida quotidiana per un moment i estar completament present amb ser formiga, encarnant amb tots els 5 sentits el que deu sentir una formiga decidida a construir, activar el sentit interior de la responsabilitat sense haver de parlar, per construir alguna cosa al servei de la tribu (aquí pots inserir el que tu sentis que és ser formiga, per cadascú és diferent).
