Això del temps

Hola!

El més gran a nivell laboral per mi aquest any ha estat el pas d’emprenedora a començar una nova etapa a la Generalitat de Catalunya com a tècnica de planificació lingüística. Integrar aquesta transició laboral ha sigut un procés, ja que el dol de deixar un projecte personal que era un somni per mi és gran (i les qüestions d’identitat i aferrament al voltant d’això no són poques!), però el cert és que no el deixo, només es transforma a una altra fórmula, ja que algunes coses les seguiré fent d’altres maneres, paral·lelament.

 

Revitalitzar llengües segueix sent la meva estrella polar, i estic receptiva a les coses noves que porti la vida. No em deixa de sorprendre la quantitat de capes i significats que trobo al fet que la meva ànima triés encarnar en un cos que ha nascut en un territori que em fa apreciar la relació (i tensió, i riquesa) entre les meves diferents llengües, col·lectivament i individualment. I com tot això va evolucionant.

 

A vegades us vull explicar algun d’aquests significats que em venen, i fiuuu! ja ha canviat. Quan el vull explicar ja està prenent una nova forma. Ja em trobo en un altre lloc personalment, i no ho veig igual. És per aquest motiu que les xarxes socials no acaben de ser un lloc on em trobi còmoda (i això que només em vaig posar a fons amb Twitter!), pel costant moviment intern, i també perquè com més seriosament m'hi poso, més em costa viure el present, i el meu valor més important és l’amistat, prioritzar les relacions, cuidar la interacció humana, incloent amb mi mateixa. I per mi, passa fora la pantalla. Potser hi dedicaré una newsletter un dia, a aquesta relació difícil amb les xarxes.

 

També m’adono d’altres coses, i una de les més grans és l’obsessió que tinc amb generar un impacte en les persones cap al canvi social. I la il·lusió de creure que si no controlo la manera com vull influir, no podré fer-ho. I caaada vegada la vida em torna a fer veure que ja impacto, i molt, sobretot en l’esfera micro, en lo personal, en les converses íntimes. Conversar amb les persones sobre la llengua i les emocions, la seva història, creences i pors, expectatives lligades a les llengües, cada dia m’obre un nou univers, i compartir la meva perspectiva tal com és en aquest precís moment sempre és transformador. Les persones m’ho diuen. És el microactivisme el que menys considero, el que no es veu, i el que més canvi posa en marxa. I m’adono que realment aquí estic còmoda, i com llançar una pedra a l’aigua, les ones que genera s’amplien cap a noves persones i horitzons, i provoquen més ones i més grans.

 

Quan la meva obsessió/ombra em té distreta en com no genero prou impacte i en com costa canviar el món perquè nyaaa nyanya blaaa blabla jkllsdrjdpapql... ja he oblidat que en realitat, també estic on vull estar. Queda molt per fer, sí, però estic gaudint el camí. I el vull gaudir més. Vull compartir-me des de l’art, la música, la poesia, vull crear més, i que em preocupi menys si sona professional o no. Si la meva marca és més polida o ofereix una imatge tan impecable com voldria. Carregar amb aquest pes és cansadíssim i ningú m'ho ha demanat...

 

 

(clica per anar a escoltar la cançó)

He començat a compartir la meva veu en públic. Sempre he cantat, però em feia por, i tampoc sentia necessitat de compartir-ho amb els altres. Fa un temps que he provat a cantar en públic i la por al judici s'ha evaporat: convertida en serenitat, tendresa, i el goig d'estar molt present quan canto. La música tradicional occitana em fa arrelar més en mi i simplement, em deixo sentir i obro el canal a què la veu surti que hagi de sortir.

 

Tinc ganes de crear, crear i compartir-ho… veu i dansa ;)

 

.

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 

 

P.D. que celebris de valent aquesta nit! Me'n vaig a ballar a un festival de swing a Estocolm.

Hasta luego cocodrilo 🐊👋