Resum en diverses llengües minoritàries ;) (corsu, occitan, veneto, sardu, ladin, estremeñu, euskara, furlan, asturian, piemontèis, etc. + castellano, français, italiano) al pdf ↑
En aquesta newsletter, t'explico:
L'origen de la proposta (inspiració)
Qui són els facilitadors del retir
L'allotjament: on és, i algunes fotos
Com funciona la comunicació entre tantes llengües: intercomprensió romànica
FAQ (preguntes freqüents)
Què t'explicaré a les properes newsletters (i que et farà esperar de puntetes)
Origen - inspiració
Després de dos retirs, “Cuidar l'activisme” (2023) i “Alquímia. Amor i dolor de llengua” (2024), aquest cop són les meues arrels pageses les que inspiren la proposta. Però què té a veure “assaonar” amb la llengua? Segons el diccionari.cat, aquest verb té diferents sentits:
· verbtransitiu Posar (una cosa) al punt que ha de tenir, fer madurar. El sol assaona els melons.
· verb transitiu Fer saborós (el menjar) mitjançant ingredients culinaris. Assaonar la carn amb espècies.
· verbtransitiuadoberiaEfectuar totes les operacions d’acabament de pells o de cuirs adobats.
Un dia, llegint el poemari Terra Fèrtil de Marta Coll Autet, vaig descobrir un nou significat del verb, un de més personal, metafòric. La primera part d'aquest poemari du per títol:
Assaonar
(nodrir la terra perquè hi creixin plantes)
És en la terra fèrtil de la cultura on ens podem nodrir com a persones.🌱 Som individus nascuts en una cultura: ja sigui la catalana, l'occitana, l'aragonesa, la friülana, la francoprovençal, l'asturiana, l'espanyola, la cultura europea i global… les tensions, pressions i tendències de la modernitat ens poden allunyar del sentit de pertànyer amb naturalitat a una cultura, i totes les cultures neixen en una terra. Tots els que em llegiu coneixeu les dinàmiques d'opressió i colonització a les quals han estat sotmeses les nostres terres, fent que sigui difícil poder gaudir de la cultura i la identitat amb naturalitat.
Per mi cultura = terra = llengua 🌸
Les sincronies les trobo molt curioses. Vaig descobrir el poemari 📘 de la Marta Coll Autet en un taller de Comunicació no violenta al Mas El Negre, a Girona. En aquell taller em va venir el pensament “vull utilitzar totes aquestes eines en el futur als meus retirs!” (pensament recurrent, dins d¡aquest capet meu).“Terra fèrtil” era als prestatges de productes locals en venda, entre llibres de Lluís Maria Xirinachs (famós pacifista, una mena de Gandhi català), tasses i artesania variada. Em van cridar l'atenció els elements naturals 🦎 🐌🌿 de la portada (salamandres, líquens, closques de caragol), com si fos un poemari nascut en aquelles contrades fèrtils i remotes. Em va atreure. El vaig agafar, en vaig llegir unes pàgines i el vaig comprar. Marta Coll fa servir la paraula per retratar la bellesa del dolor i trobar l'harmonia dins del caos.
El poema que inspira el retir és el següent:
La Marta Coll Autet va fer-me recordar les meues arrels pageses, va fer rebrotar una connexió interior, latent, amb la terra.
Em flipa el vers:
“ l'amor només creix en aquelltros assaonat de terra fosca i fèrtil
on han passat coses ”
Perquè, als humans, ens passen MOLTES coses. Des que naixem fins estar vius avui, som un cúmul d'experiències.
Interpretola “terra fosca i fèrtil”a la meua manera🔎: què passaria si, per uns moments, la veiéssim com el trauma lingüístic col·lectiu transmès a la nostra generació, o el de persones que ens hem involucrat d'una manera o altra (com o en què és igual) en el procés polític de la nostra nació, en la revitalització de la nostra cultura etc.? El dolor de llengua, el trauma lingüístic, la sensibilitat lingüística és invisible, ja que si se'n parla, es fa en converses íntimes, i poc de manera oberta a les xarxes o als mitjans de masses.
És tabú parlar de les emocions que sorgeixen lligades a la minorització de les nostres llengües, el dolor de llengua (terme originari del llibre d'Enric Larreula, de 2002). Un amic meu l'anomenava ‘mal de país’. I recentment també n'he sentit parlar amb el concepte ‘esquizofrènia identitària’. Us heu sentit mai així? Jo sí, moltes vegades.
Són totes variacions d'un malestar inefable, que costa de dir, que costa de trobar, que costa de sanar.
La proposta que emergeix:
El retir “Assaonar” és un espai segur per posar en comú “vivències que nodreixen l'esperit d'allò que som”; per trobar-nos, relaxar-nos i conéixe'ns més parlant de les nostres preocupacions, així com de les nostres idees i iniciatives per revitalitzar les nostres llengües
Treballarem amb un terapeuta Gestalt en una trobada de durada més llarga (tres dies sencers, i tres nits) i farem dinàmiques per expressar les preocupacions, reconstruir-les i recol·locar-les en un lloc que pesi menys
TREBALL CORPORAL: l'utilitzarem per arrelar i crear un sentit de tribu més profund, i reconnectar amb el que habita als nostres cossos, un sentit embodied (corporalitzat) de llengua. Contactar amb el plaer, el joc, l'espontaneïtat de viure'm tal com soc. La relaxació hi tindrà un rol important
Gràcies a la presència d'un terapeuta en actiu, l'Abel, que participarà en el disseny i en l'execució de les dinàmiques durant el retir, trobaràs un espai i una oportunitat per connectar amb tu mateix/a i tot el que pugui emergir de difícil (emocionalment) des d'un espai segur i terapèutic
L'espai - allotjament
DISTÀNCIA DES DE LES PRINCIPALS CIUTATS
La Masia es troba a 20 km de Lleida (20 minuts en cotxe),
a 143 km de Barcelona (1h40 min),
a 165 km de Saragossa (1h45 min),
a 349 km de València (3h40 min),
i a 346 km de Tolosa, Occitània (4h24 min)
Transport no inclòs* (consulta les FAQ - a baix - per saber més sobre les opcions de viatge compartides)
Intercomprensió romànica - en quina llengua es farà el retir?
El retir serà facilitat en català, però cadascú podrà parlar la seva llengua materna o d'activisme si així ho desitja.
Un entorn lingüístic just i sostenible
La intenció és que no hi hagi una sola llengua vehicular en la comunicació entre els participants. La diversitat lingüística i la comoditat de cada participant és súper important per nosaltres. Volem que us sentiu còmodes i segurs parlant la vostra llengua. Això és, en essència, la intercomprensió romànica i l'assertivitat lingüística: no fer canviar de llengua als altres, respectar la seua tria lingüística.
Important: És recomanable que tingueu un nivell mig de comprensió d'altres llengües (occità aranès, gallec, asturià, aragonès, etc.) per facilitar el desenvolupament de les dinàmiques.
EUSKERA
Per facilitar la comunicació i assegurar que els participants, incloent els parlants d’euskera, puguin entendre's i sentir-se còmodes, fomentarem accions que afavoreixin la comprensió mútua i l’acostament a l’euskera, però malauradament no comptem amb un servei d’interpretació.
