Mariona Miret és una activista que treballa per a la revitalització lingüística de les llengües amenaçades del món. Graduada en Filologia Catalana i Occitana (Universitat de Lleida) i amb un Màster en Relacions Internacionals (IBEI). L'experiència de viure en una illa amb un idioma a prop de l’extinció, Sardenya, la va marcar profundament. Des de llavors, s’ha dedicat a la defensa de les llengües minoritzades d’Europa, i especialment l'OCCITÀ.
Treballa al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i representa el Sector Internacional de la Chambra d’Òc (Piemont, Itàlia), on és coorganitzadora del festival Premio Ostana. Scritture in lingua madre. És traductora especialitzada en occità aranès.
La seva vocació s’enfoca ara en portar la CONSCIÈNCIA de les persones cap a la llengua: la llengua mare, i cap a les emocions i sensacions que defineixen la relació amb ella. En un món on les emocions lingüístiques sovint són tabú, cal abraçar-les per descobrir qui som realment, què volem i trobar serenitat en el camí. És creadora del projecte Dolor de llengua, amb iniciatives com els retirs “Cuidar l’activisme” (2023) i “Alquímia. Amor i dolor de llengua” (2024), així com el recital “El dol de perdre la meva llengua”. Ballarina, s’ha format en Teràpia corporal i moviment a l’Institut Gestalt (Barcelona) i en Intervenció sensible al Trauma (Jesús Oliva, TCI) per integrar cos, trauma i llengua en el seu acompanyament.
Mariona: “ Les nostres llengües són molt fàcils d'estimar, i molt riques. Les persones que les parlen, també ”
Kuba Wysocki
Hola! Soc el Kuba. Vaig nèixer a Polònia, i visc a Barcelona. Em considero català d'adopció
El Kuba Wysocki és polonès de neixament, però català d'adopció. Estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i prèviament va estudiar també Filologia Hongaresa a la Universitat d'Adam Mickiewicz de Poznań. És activista de llengües minoritzades i apassionat per les llengües, en general. Treballa en la INTERSECCIÓ de llengües, tecnologies (com la IA), educació i l'impacte que tenen aquestes dues ciències en la minorització (també digital) de les llengües.
Està vivint el dolor de llengua, tot i no tenir el català com a llengua inicial. Això vol dir que, quan aprenem una llengua, no aprenem només paraules i regles gramaticals, sinó també actituds i ideologies lingüístiques. Arran d'aquesta experiència, va crear els Cercles de Suport amb la missió de millorar la qualitat de vida d'altres catalanoparlants a través de la comprensió i la validació en un espai segur.
En la seua vida personal, l'aprenentatge de llengües li té el cor robat. És políglota, i el seu viatge annual preferit és al Polyglot Gathering europeu. “És l'esdeveniment més important per a mi, ja que em connecta més amb mi mateix i amb els altres a través de les llengües. És l'únic lloc al món on la gent no et dirà mai «Podem deixar de parlar de llengües?»".
Kuba: “la meua bogeria personal és que m'agradaria aprendre totes les llengües d'Europa. No a parlar-les, però conèixer-les suficient per poder mirar una sèrie en qualsevol llengua del continent"