El desig d'aquest retir naix sempre des del mateix lloc: oferir un espai de diàleg, de nutrició, d'escolta i de guarició per a tots aquells que pateixen per la desaparició de la seua llengua. Aquest és el 3er retir ja! I ara són les meues arrels pageses el que inspira la proposta.
Un dia, llegint el poemari Terra Fèrtil de Marta Coll Autet, vaig descobrir un significat del verb força personal, metafòric. La primera part del poemari du per títol:
Assaonar
nodrir la terra perquè hi creixin plantes
És en la terra fèrtil de la cultura on ens podem nodrir com a persones.🌱 Som individus nascuts en una cultura: ja sigui la catalana, l'occitana, l'aragonesa, la friülana, la francoprovençal, l'asturiana, l'espanyola, la cultura europea i global… les tensions, pressions i tendències de la modernitat ens poden allunyar del sentit de pertànyer amb naturalitat a una cultura, i totes les cultures neixen en una terra. Tots els que em llegiu coneixeu les dinàmiques d'opressió i colonitzacióa les quals han estat sotmeses les nostres terres, fent que sigui difícil poder gaudir de la cultura i la identitat amb naturalitat.
Per mi,
cultura = terra = llengua 🌸
Vaig descobrir el poemari 📘 de la Marta Coll Autet en un taller de Comunicació no violenta al Mas El Negre, a Girona. Era als prestatges de productes locals, em van cridar l'atenció els elements naturals 🦎 🐌🌿 de la portada. El vaig agafar i en vaig llegir unes pàgines.
El poema que em va cridar més l'atenció i que inspira el retir és aquest:
La Marta Coll Autet va fer-me recordar les meues arrels pageses, va fer rebrotar una connexió interior, latent, amb la terra.
EmFLIPA el vers:
“ l'amor només creix en aquelltros assaonat de terra fosca i fèrtil
on han passat coses ”
Interpretola “terra fosca i fèrtil”a la meua manera🔎: com el trauma lingüístic col·lectiu transmès a la nostra generació, el de persones que ens hem involucrat d'una manera o altra en el procés polític de la nostra nació, en la revitalització de la nostra cultura etc. El dolor de llengua, el trauma lingüístic, la sensibilitat lingüística és invisible, ja que si se'n parla, es fa en converses íntimes, i poc de manera oberta a les xarxes o als mitjans de masses.
És tabú parlar de les emocions que sorgeixen lligades a la minorització de les nostres llengües, el dolor de llengua (terme originari del llibre d'Enric Larreula, de 2002). Un amic l'anomenava ‘mal de país’. Recentment he escoltat el concepte ‘esquizofrènia identitària’.
Són totes variacions d'un malestar indescriptible, que costa de dir, que costa de trobar, costa posar-hi paraules.
I si assumíssim que aquest malestar que ens provoca la minorització de la nostra llengua és el prerequisit perquè hi broti l'amor, i moltes més coses?
El plantejament: què és? Què farem?
“Assaonar” és un espai segur en el qual posarem al centre nosaltres mateixos, i posarem en comú les nostres vivències lingüístiques des de la simplicitat.
És un espai per trobar-nos, relaxar-nos i escoltar-nos els uns als altres, posar nom a les nostres preocupacions, així com compartir les nostres idees i iniciatives per revitalitzar les nostres llengües
Treballarem amb un terapeuta Gestalt en una trobada de tres dies sencers, i tres nits.
Farem dinàmiques per expressar les preocupacions lligades a la llengua, reconstruir-les i recol·locar-les en un lloc que pesi menys
TORREGROSSA és un petit POBLE a 20km de Lleida, Catalunya
Torregrossa és a 143 km de Barcelona (1h40min en cotxe 🚗 ), la capital que es troba més a prop. La distància des de Saragossa, Tarragona, Madrid, València o Tolosa (França), alpdf.
L’aeroport Josep Tarradellas-El Prat (Barcelona) és el més adequat per qui arribi en avió✈️
Per qui prefereixi tren🚂, l’estació més propera és Juneda (línia regional R14), accessible des de Barcelona i des de Lleida.
Posarem a disposició dels participants un Excel per organitzar transport privat entre vosaltres.
Intercomprensió romànica - en quina llengua es farà el retir?
El retir serà facilitat en català, però cadascú podrà parlar la seva llengua materna o d'activisme si així ho desitja.
No hi haurà una llengua vehicular en la comunicació entre els participants. La diversitat lingüística i la comoditat de cada participant és súper important per nosaltres. Volem que us sentiu còmodes i segurs parlant la vostra llengua. Això és, en essència, la intercomprensió romànica: no fer canviar de llengua als altres, cadascú parlar la seva, i mantenir-se segurs i confiats mentre ho fem.
És recomanable que tingueu un nivell mig de comprensió d'altres llengües romàniques per facilitar el desenvolupament de les dinàmiques.
Euskera: malauradament no comptarem amb un servei d'interpretació i parlar euskera, no sent llengua romànica, no permet intercomprensió amb els altres participants. Tot i així, intentarem fomentar accions, per petites que siguin, per compensar aquest desequilibri
